Activitats i concerts

Òpera – L’isola disabitata de Manuel Garcia

Quan Manuel García va compondre ‘L’isola disabitata’ probablement sabia que estava donant vida i música a una història que ja havia inspirat a genis com Paisello o Haydn. El cèlebre tenor andalús (el primer Fígaro de Rossini), que ja havia tret la seua vessant de compositor en més d’una ocasió, va estrenar en 1831 aquesta obra per a piano i quatre veus amb llibret de Pietro Metastasio.

García va trobar en l’aparent senzillesa melodies exigents per a una història de clarobscurs, la de Constança i Silvia, la seua germana, i Gernando, el promès de Constança. Durant una nit de tempesta el vaixell en el qual viatgen naufraga i els tres acaben en una illa deserta. Al poc Gernando desapareix quan el segresten uns pirates i Constança, desesperada, pensa que l’ha abandonat. Però la realitat és que Gernando no l’ha oblidat i 13 anys més tard, torna a la illa al costat de Enrico, disposat a trobar a Constanza i Silvia.